| 
     
    
     
    Sinopsi 
    Tres 
    fets singulars 
    1. A Perpinyà, ciutat al nord dels Pirineus, gairebé tocant la costa 
    mediterrània, se celebra cada any un certamen de poesia en llengua catalana, 
    idioma que es parla en aquesta regió des de segles abans de la imposició del 
    francès com a idioma oficial. 
    2. L’Eduard, mestre i poeta, i el Salvador, científic i músic, presenten una 
    composició conjunta que guanyarà el premi en l’apartat de poemes musicats. 
    3. La Mariel, cantant de la peça, és convidada per l’organització a 
    interpretar l’obra en directe el dia de la cerimònia de lliurament de les 
    medalles.  
    
    La 
    motivació 
    A partir d’aquí, la Mariel, que viu al sud dels Pirineus (on també es parla 
    el català des de segles abans de la imposició del castellà com a llengua 
    oficial), té una idea: 
    Fer una pel·lícula del viatge a Perpinyà, que la portarà a creuar els 
    Pirineus en direcció sud-nord, que pugui servir de símbol de la unitat 
    lingüística i cultural d’un territori separat a la força per l’Estat francès 
    i l’espanyol.  
    
    El viatge 
    En aquest recorregut amb cotxe, que físicament dura 1 hora i 20 minuts 
    (temps de durada final de la pel·lícula, que es va rodar en temps real 
    durant el mateix viatge cap a la gala), la Mariel parla de la seva arribada 
    a Catalunya vint anys enrere i de com va aprendre a estimar una llengua i 
    una cultura que de mica en mica va anar fent seves.  
    
    La gent 
    Mentrestant, a partir de les seves reflexions, gent vinculada als Jocs 
    Florals del Rosselló (nom oficial de la trobada poètica) anirà explicant el 
    que sent envers la seva identitat cultural. 
    Un viatge emotiu, condimentat amb imatges de tradicions catalanes plenes de 
    color (sardanes, gegants, trabucaires, castells...) i entrevistes al carrer, 
    rodades a la diada de Sant Jordi a Sant Cugat (sud dels Pirineus) i a la 
    Festa Catalana de Banyuls (nord dels Pirineus).  
    
    
    El toc especial 
    Dos elements fonamentals d’aquesta pel·lícula són la música i la poesia, que 
    van teixint el fil conductor del relat. La música, la signen Jordi Barre i 
    Josep Meseguer, que musiquen textos clàssics i contemporanis de poetes 
    catalans. L’aportació de Jordi Barre, entrevistat a la pel·lícula i cantant 
    a capella, es podria considerar una mena de document històric.  
    Jordi Barre, nascut el 1920 (guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1992 i amb 
    l’Orde Nacional del Mèrit francès) i amb més de vint discos en català, és 
    tot un referent de la cultura catalana al nord dels Pirineus. 
   |